Évidemment

La Zarra

Catalan translation

41 translations

Original lyrics

French

Translation

Évidemment

Evidentment

El meu cor, les meves mans,

Els meus ulls, els meus lloms,

Ja res no em pertany

Em faig mal per fer el bé

Ho oblido com si no fos res

Al meu jardí d’infern1, hi creixen flors

Que rego amb els meus somnis, amb els meus plors

Per molt que estiguem al sostre del món2

No es pot tocar el cel amb el dit3

[Evidentment

Totes aquestes belles promeses que sento

No és més que vent4

Evidentment

Perquè després del bon temps ve la pluja5

Això és el que s’oblida

[Sempre és massa bonic per ser veritat

Però mai no és massa lleig per ser fals

Evidentment

Ja no serà mai més la mateixa

Aquesta noia d’abans6

Venc demà, recompro ahir7

El temps és assassí8

Busco l’amor

No trobo res

Com a la meva bossa de mà9

Al meu cap no és tan evident

Cerco la veritat tot evitant-la

Per molt que estiguem al sostre del món

No es pot tocar el cel amb el dit

[Evidentment

Totes aquestes belles promeses que sento

No és més que vent

Evidentment

Ja no serà mai més la mateixa

Aquesta noia d’abans

Perquè jo canto

La meva vida, la vostra

I una mica de romanç10

Estic nua davant vostre11

Doneu-me doncs una oportunitat

De vos a mi,12

De mi a vos

He aconseguit cantar,

A cantar la Gran França13

Sempre és massa bonic per ser veritat

Però mai no és massa lleig per ser fals

Evidentment

Ja no serà mai més la mateixa

Aquesta noia d’abans

Evidentment

1. Eco possible de Les flors del mal de Baudelaire: bellesa que neix del dolor.
2. Imatge fixa del “cim de l’èxit”.
3. Locució: “voler l’impossible”, rozar l’absolut.
4. “Vent” com a “paraules buides”, promeses que se les enduu l’aire.
5. Inversió irònica del refrany francès “Després de la pluja, el bon temps”.
6. Autodistància: la cantant parla d’ella mateixa en tercera persona, identitat canviada.
7. Paradoxa: “traficar amb el temps”, desig d’invertir el passat i el futur.
8. Expressió coneguda a la cançó francesa: el temps destrueix, erosiona.
9. Descens prosaic i autoirònic: de l’absolut al quotidià.
10. Aquí “romanç” remet a la cançó d’amor/sentimental, no al “romanç” com a narració llarga.
11. Imatge de vulnerabilitat escènica, no literal.
12. Interpel·lació directa i reciprocitat escènica entre artista i públic (parell de versos).
13. Personificació/idea nacional: “França” com a entitat col·lectiva i ideal cultural.