✕
Album:
#0001
Eclipsi
I, de cop, va entendre-ho tot:
les idees, les antípodes i el nord.
Un eclipsi tan distant
A la calma d’una tassa, fumejant.
Descrivia altres llocs
Amb detalls tan clars que fins i tot en sento el so.
I els podia imaginar
a les línies de la mà.
Tant se val si era fàcil o innocent,
si la força era l’òptima pel vent,
si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
I de cop va encendre-ho tot,
va deixar quatre paraules dins d’un pot.
I la resta dels presents
discutien sobre màquines del temps.
Escrivia un punt de més
o la fórmula precisa per no pensar en res.
Una gota en un bassal
que s’evapora en vertical.
Tant se val si era fàcil o innocent,
si la força era l’òptima pel vent,
si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
Tant se val si la línia es dilueix,
si hi ha algun pis més amunt o no existeix,
si hi ha matins de diumenge a un altre lloc,
si érem part de res o potser part de tot.
Si a la nit els cometes tenen son,
si vivim tan lluny del punt de no-retorn.
site activity
Nuovo commento
